(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Barri, situat a l’est del poble d’Angostrina, a la vora del riu d’Angostrina.
Part Petita, la
2 Respostes
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Parrot, el
(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Raval, al sud del poble.
Parròquia de Sant Joan, la *
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Veure> la Ribera de Sant Joan (antic municipi).
Parrilla Candela, Abelardo
(Cartagena, Múrcia, 1877 – Alacant, 1953)
Pintor. Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit. Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894. Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes.
Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat. Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona.
Parreu, Josep
(Russafa, València, 27 novembre 1694 – València, 1766)
Pintor. Té pintures a l’església parroquial de Russafa.
Parral, el
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Caseria, al nord-oest de la vila.
Parra i Piquer, Josep Felip
(València, 1824 – 1864)
Pintor. Fill de Miquel Parra i Abril. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou acadèmic de mèrit des del 1843.
Com el seu pare, sobresortí en la pintura de flors. També conreava les natures mortes. Cal destacar la seva obra Carles V recull el pinzell de Tiziano. Participà en algunes exposicions nacionals.
Parra i Collado, Vicent
(Oliva, Safor, 5 febrer 1931 – Madrid, 2 març 1997)
Actor de teatre i de cinema. A vint anys ja era primer actor de la companyia de Lluís Prendes. Entre les seves interpretacions teatrals excel·leixen: Llama un inspector, En la ardiente oscuridad, etc.
Va actuar també en el cinema en pel·lícules com Manicomio (1953), El expreso de Andalucía (1956) i els seus dos grans èxits: ¿Dónde vas, Alfonso XII? (1958) i ¿Dónde vas, triste de ti? (1961).
Dedicat posteriorment al teatre, fou recuperat per al cinema amb Suspiros de España (y Portugal) (1995) i Tranvía a la Malvarrosa (1996).
Parra i Abril, Miquel
(València, 1780 – Madrid, 13 octubre 1846)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Acabada la guerra del Francès fou nomenat pintor de cambra del rei Ferran VII de Borbó (1815) i acadèmic de San Fernando (1818).
Destacava en la pintura de temes florals, el retrat i la natura morta. Contribuí a la fundació del Museu de Belles Arts de València. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1803), titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura, director de pintura (1821), taxador oficial de pintura (1823) i director general (1823).
Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors, pintor de qui era cunyat. Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València i a diversos llocs de Madrid. Fou també un excel·lent retratista.
Fill seu fou Josep Felip Parra i Piquer.
Parpalló, Grup
(València, 1957 – 1961)
Grup d’artistes, integrat per Manuel Gil, Monjalés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Joaquim Michavila, Salvador Montesa i Salvador Sòria; en algunes ocasions hi participaren altres valencians, com Eusebi Sempere, Manuel Hernández i Mompó, Joan Genovès, etc. D’una manera molt especial hi col·laboraren els crítics Vicent Aguilera i Cerni i Antoni Giménez i Pericàs.
El grup es convertí en representant de l’avantguarda artística valenciana. La majoria d’artistes que el formaren cultivaren l’informalisme, però, posteriorment, a partir del 1960, l’abandonaren i s’acolliren a altres tendències com la nova figuració.
