Barri, format per habitatges obrers. construït cap al 1955 i poblat per immigrants en la major part.
Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella.
Barri, format per habitatges obrers. construït cap al 1955 i poblat per immigrants en la major part.
Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
(o Sant Rafel de sa Creu) Parròquia (129 m alt), a l’extrem sud-est del terme, al límit amb el de la Vila d’Eivissa. És una de les tres parròquies interiors de l’illa.
L’església parroquial (Sant Rafael), creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la vénda de Forca.
Veure> el Poblenou de Sant Rafael (llogaret).
(l’Alguer, Sardenya)
Despoblat.
Santuari (1.082 m alt), a l’oest del terme, al cim de la serra de Sant Quilis, termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
Raval, situat al sud-est del nucli de població.
Despoblat i església (1.385 m alt), a l’antic terme de Sant Orenç, aturonat al nord del poble, damunt el pantà d’Escales.
Veure> Sant Puvim (poble).
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Antiga església parroquial i centre del municipi, situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.
Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta.
L’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943.
(o d’Erola, o de Serola o d’Eixalada) Antiga església, situada a l’antiga vall d’Engarra, vora el castell de Serola i de l’antic monestir d’Eixalada, a l’indret dels banys dels Graus de Canavelles, dits també els Graus d’Eixalada o de Sant Pere.