Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Segarra -Ribera Baixa-

(Sueca, Ribera Baixa)

Barri de la ciutat.

Seganta

(Estopanyà, Ribagorça)

Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús.

La seva església depèn de la parròquia de Natjà.

Sedret *

(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)

Veure> Sant Pere de Sedret  (llogaret i antic poble).

Sèdilo, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Títol concedit el segle XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo.

Sedaví, ducat de

(País Valencià, segle XIX)

Títol concedit el 1802, amb la grandesa d’Espanya, al tinent general Antoni de Barrades i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València.

Es troba vacant.

Sedano, Alonso de

(Burgos ?, Castella, segle XV)

Pintor. Treballà a Itàlia i a Palma de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià (Museu de la Catedral), d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits.

La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc. Després treballà a Castella la Vella.

Secar de la Real, es

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri, al nord del centre urbà, al llarg de la carretera d’Establiments, vora el monestir de la Real.

Secanilla, Francesc

(la Sorollera, Matarranya, 4 juny 1775 – Calahorra, Rioja, 26 octubre 1832)

Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra.

Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana.

També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.

Secanets

(la Vila Joiosa, Marina Baixa)

Caseria, al nord-est de la vila.

Seca, torre de na -Mallorca-

(Fornalutx, Mallorca Tramuntana)

Antiga torre de defensa de la costa, situada damunt el cingle de n’Amer, construïda en 1582-84.