Arxiu d'etiquetes: Santa Maria de Miralles

Miralles, castell de -Anoia-

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Antic castell (662 m alt). Era edificat ja al segle X.

El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna.

Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall.

Miralles, agulla grossa de -Anoia-

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat.

És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest – nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui.

Garriga i Boixader, Ramon

(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)

Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).

Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.

Foren germans seus:

Àngel Garriga i Boixader  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929)  Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.

Josep Garriga i Boixader  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.