Arxiu d'etiquetes: Arles

Sant Pere de Riuferrer

3 Respostes

(Arles, Vallespir)

Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural, situada a la vall del riu Ferrer. Existia ja 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cel·la monàstica o priorat als segles X i XI.

La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV. Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa; aleshores fou venuda a un particular.

Se’n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis.

Fou, gorges de la -Vallespir-

1 Resposta

(Arles / Montferrer, Vallespir)

Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra.

Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m.

Han estat condicionades per ésser visitades.

Fontanills

1 Resposta

(Arles, Vallespir)

Llogaret, al vessant occidental del turó de Bellmaig.

Citat el 993, el 1799 tenia 93 habitants.

Estela, puig de l’ -Vallespir-

2 Respostes

(Arles / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)

Contrafort septentrional (1.159 m alt) de la serra de Montner, termenal dels dos municipis.

Cortade, Eugeni

1 Resposta

(Cotlliure, Rosselló, 1931 – Arles, Vallespir, 2001)

Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l’IREC.

Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L’Église de Collioure (1979).

Codalet dels Banys

1 Resposta

(Arles, Vallespir)

Masia i antic terme, a la dreta del Tec, vora els Banys d’Arles.

Bonabosc, torrent de

Deixa un comentari

(Arles, Vallespir)

Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d’Arles, aigua avall del riu Ferrer.

A la seva esquerra hi ha l’antiga masia de Bonabosc.

Bellmaig, turó de

3 Respostes

(Arles / els Banys d’Arles, Vallespir)

Cim de la serra de Montner (1.279 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de Montalbà de l’Església.

Batllia, vall de la -Vallespir-

1 Resposta

(Arles, Vallespir)

Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d’Arles.

Hi ha les masies de la Batllia d’Amunt i de la Batllia d’Avall.

Arles, monestir d’

22 Respostes

(Arles, Vallespir)

Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles), dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.

El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans. Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana (els Banys d’Arles) i es titulà Santa Maria de Vallespir. Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881. L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i per sarraïns. Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual.

A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú. A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels senyors veïns; el comte Bernat II de Besalú intentà de remeiar-ho unint-la (1078) a l’abadia occitana de Moissac. La unió durà quatre segles.

L’any 1592 fou unida a la Congregació Claustral Tarraconense, de la qual se separà a la darreria del segle XVII, quan el Vallespir ja havia estat annexionat a França. L’any 1592 hom li uní Sant Andreu de Sureda, unió que durà fins a l’any 1734.

Fou secularitzada durant la Revolució Francesa, l’església restà com a parroquial de la vila d’Arles. Diversos priorats depenien de l’abadia d’Arles.

L’església actual fou renovada entre els anys 1141 i 1157, aprofitant part de l’edificació anterior. És una basílica orientada a ponent, però amb doble capçalera, que guarda la disposició de l’església, que fou consagrada l’any 1046.

Té un interessant timpà esculpit, del segle XI, d’inspiració bizantina; a l’exterior i prop de la porta d’entrada hi ha un sarcòfag cristià, probablement del segle V, anomenat la Santa Tomba, per tal com, segons la llegenda, guardà durant un temps els cossos de sant Abdó i de sant Senén (la pietat popular hi ha volgut veure fets extraordinaris relacionats amb la presència d’aigua al seu interior). Damunt el sarcòfag hi han estat incrustats els elements escultòrics d’una interessant tomba del segle XII.

A l’interior de l’església foren descobertes, el 1954, pintures romàniques semblants i de la mateixa època que les de Sant Martí de Fonollar. A la capella de sant Abdó i de sant Senén hi ha un gran retaule de fusta daurada, del segle XVII, on hi ha els busts reliquiaris dels sants, obra de Miquel Alerigues (segle XV).

La llegenda de la translació a Arles dels cossos dels dos sants, recollida el 1591 per Miquel Llot de Ribera (Llibre de la traslació), atribueix a les gestions fetes a Roma per un abat Arnulf, a la fi del segle X, la presència al monestir d’aquestes relíquies.

El claustre és gòtic, de la fi del segle XIII; al seu voltant es conserven les restes del palau abacial i d’altres dependències.