(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l’oest del poble.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l’oest del poble.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat damunt el serrat de Castellnou (1.074 m alt).
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Llogaret, a 2 km a l’est del poble, al vessant septentrional del Montsec d’Ares.
L’església de la Santa Creu depèn de la parròquia de Moror.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d’Amargós.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (850 m alt), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador (que depèn de Moror).
Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (699 m alt), a l’esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix; la parròquia (Santa Maria) depenia de la d’Alsamora.
(Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d’Ares, per on passa l’antic camí i la carrerada de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d’Àger), hi havia, els segles XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble i nucli més important del municipi (958 m alt), situat en un coster, enfront del Montsec d’Ares.
La seva església parroquial de la Santa Creu era, el segle XIX, annexa de la de Moror.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Conserva unes torres de defensa medievals.
La senyoria pertanyia al baró d’Eroles. En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual.