Arxiu d'etiquetes: Agullent

Sant Vicent d’Agullent

(Agullent, Vall d’Albaida)

Santuari, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.

Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer (1455), arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del segle XV, i dues pintures de Segrelles. Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis.

El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes (dites fogueretes) en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila. Més avall hi ha una capella, de la segona meitat del segle XVII, que commemora aquest miracle.

El 1742 s’hi constituí una congregació d’eclesiàstics seculars de Sant Vicent Ferrer d’Agullent.

Galtero, el

(Agullent, Vall d’Albaida)

(o el Galter)  Caseria i partida, al nord de la vila, al límit amb el terme d’Albaida.

Arbuixec, Gaspar Blai

(Agullent, Vall d’Albaida, 5 octubre 1624 – València, 20 juliol 1670)

Predicador i poeta. Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri.

Autor del Sermó de la conquista de la molt insigne… ciutat de València (1666), de poesies en llatí i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons.

El 1671 la universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català.

Alcullola de Palomars, l’

(Agullent, Vall d’Albaida)

Despoblat, convertit al segle XVII en finca particular.

Agullent (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014)

Estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius d’Ontinyent i d’Albaida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l’oleícola i la de la cera són una part important de l’activitat econòmica.

Al poble, situat al peu de la serra d’Agullent, hi ha, a més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al segle XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians.

Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del segle XV, abandonada i substituïda el 1745 per l’actual santuari de Sant Vicent d’Agullent.

Enllaç web: Ajuntament

Amorós i Sirvent, Amanci

(Agullent, Vall d’Albaida, 16 setembre 1854 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 febrer 1925)

Compositor. Director del Conservatori de València (1910-25).

Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano.

Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc.