(l’Alguer, Sardenya, 10 setembre 1758 – Torí, Itàlia, 1829)

Jurisconsult. Fill de Bartomeu Simon i germà de Mateu Lluís i de Joan Francesc. Estudià a Sàsser i Càller. Incorporat al consell suprem de Sardenya (1780). Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya.

Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller (1793), fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència.

Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano.