(o Real de Perpinyà) Canònica agustiniana, establerta el 1381, procedent del monestir d’Espirà de l’Aglí.
L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301. Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe. Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat.
El 1592 fou secularitzada i es convertí en col·legiata, que continuà regida per un abat fins el 1689. A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’uniren a la mitra d’Elna, aleshores ja de Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 
