(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 gener 1958)

Poetessa. Germana d’Antoni. Provinent d’una família de terratinents de l’illa, es va estar tota la vida a s’Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d’alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina).

Després d’haver fet conèixer diverses composicions com L’estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l’escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d’un do intuïtiu que no pas d’una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d’una classe benestant i rural.

Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952).

Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d’or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l’esperança.