(València, 1490 – 5 desembre 1558)

(o Celaia)  Teòleg. Es doctorà en teologia a París (1522) i hi fou professor d’arts. Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista (1526).

Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia (1518) molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard (1527-31). Fou un seguidor de l’escola terminista de John Mair i, amb cert eclecticisme, dels dogmes occamistes.

A València imposà l’ensenyament d’Aristòtil seguint els comentaris de Tomàs d’Aquino i exercí un fort monopoli ideològic que impossibilità la docència universitària a erasmistes com Pere Joan Oliver (1528) i Pere Joan Nunyes. Aquest darrer li atribuí la responsabilitat de la desaparició dels vestigis romans de la ciutat per tal d’evitar tot rebrot de gentilitat.