(València, 23 abril 1875 – 28 gener 1933)

Arquitecte. Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904.

Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica.

Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.