(o Roda d’Isàvena) Vila (907 m alt) i antic municipi (31,69 km2), agregat el 1964 a l’actual. Antic lloc fortificat d’època romano-visigòtica, un cop reconquerida la regió pels comtes de Tolosa, esdevingué al segle IX centre del nou territori de la Ribagorça, independent del Pallars des del 884.
El 957 el comte Ramon III de Ribagorça hi féu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, que esdevingué, amb l’aprovació del bisbe Eimeric de Narbona, seu del nou bisbat de Roda.
La vila fou destruïda per una ràtzia musulmana (1017), i des del 1018 passà a dependre del regne de Pamplona. Sota domini aragonès, recobrà l’esplendor amb el bisbe Ramon Dalmau a finals del segle XI.
En el decurs del segle XII, el trasllat dels bisbes, primer a Barbastre i després a Lleida, marcà la fi de la importància del poble, reduït a una petita comunitat de monjos, així com a lloc de residència de la noblesa.
Dades dels Països Catalans 
Retroenllaç: Sant Esteve del Mall | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Roda, catedral de | Dades dels Països Catalans