(València, 8 desembre 1753 – Madrid, 25 novembre 1834)

Advocat i polític. Fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca i, més tard, regent de la de Saragossa (1794), d’on passà a la de Granada (1800).

Fou també membre del Consell Reial de Castella (1804), regent del Regne per les Corts de Cadis (1810) i ministre del Tribunal Suprem de Justícia (1814-24). Durant la minoritat de la princesa Isabel fou nomenat membre del Consell de Govern.

Entre els seus escrits excel·leix Sobre la importancia de la administración de justicia en lo criminal (1801).