(València, 1743 – 1797)

Escultor. Fill d’un mestre d’obres. Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768. Sembla ésser que, encara deixeble, viatja a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena. El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit.

Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu. Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins a l’any 1793. Són coneguts els seus plets per qüestions de jurisdicció professional.

Entre les seves obres sobresurten els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc a les petxines de la seu de València, el grup La Fe i la Caritat a la façana de l’església del Temple i l’altar de Sant Vicenç al convent de Sant Domènec. Hom li atribueix obres també al monestir de Portaceli de València i a l’església de Santiago d’Oriola.

El seu fill i deixeble fou Josep Puchol i Padilla (València, 1774 – segle XIX)  Escultor. Col·laborà repetidament amb el seu pare.