(Pinerolo, Itàlia, 1652 – Perpinyà, 14 juliol 1727)

Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718). Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions.

És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon (1710). Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics.

Fou el pare d’Antoine-Marie de Ponte d’Albaret.