(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, vers 1566)

Poeta. El 1512 era ja notari; s’aveïnà a València. Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547. El 1535 fou nomenat notari examinador.

El 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina: hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teològic-popular, una d’elles en castellà, en honor de la Puríssima Concepció. D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang (1521).

D’un to més emfàtic, llatinitzant i magistral és la seva sentència, la major part en codolades, en la disputa poètica anomenada Procés o disputa de vídues i donzelles, inclosa a l’edició d’Espill de Jaume Roig del 1561.

D’entre les seves obres circumstancials, com les estrofes que dedicà a Joan Ferrandis d’Herèdia i que aquest publicà en les seves Obras, cal destacar els Consells i bons avisos dirigits a una noble senyora valenciana novament casada (sd) i Escriu… a un son amic novament casat, escrites en fàcils quintets, en un to satíric i interessant com a quadre de costums de la vida quotidiana, en un llenguatge ric d’expressions populars i ple de vivacitat.