(València, 30 abril 1883 – Godella, Horta, 10 octubre 1970)

Escultor i pintor. Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench, i germà de Josep. Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas.

El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque, que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València. Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma.

Entre les seves obres, de bronze, marbre o fusta, destaquen Edetana, Flor de València, Tio Quico, L’alcalde de Benifaraig, Roseta, Llevantina, Tors, Obsessió, etc, gairebé totes al Museu de Belles Arts de València.

Conreà també la imatgeria religiosa, i són d’ell també els monuments al seu pare i al mestre Lambert Alonso a Godella i a València, respectivament.