(Palma de Mallorca, 1759 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825)

Polític republicà. En contacte amb les idees revolucionàries franceses, dirigí a Madrid la conspiració de San Blas (1795), cosa que li valgué la condemna a cadena perpètua. A la Guaira, on va ésser traslladat, entrà en relació amb Gual i amb España, amb els quals va planejar una insurrecció que pretenia la independència de Veneçuela.

Descobert l’intent (1797), aconseguí de fugir i, en contacte amb britànics i francesos, va difondre per les Antilles la ideologia revolucionària. S’afegí a la insurrecció veneçolana del 1810 i aconseguí d’ésser intendent de policia de Caracas. Quan fracassà la revolució es traslladà als EUA i el 1815 fou indultat per Ferran VII de Borbó. Des del 1820 exercí la medicina a Cuba.

Fou el pare de Joan Antoni Picornell i Obispo.