(València, 8 abril 1855 – 21 març 1945)

Metge. Fill de Joan Baptista Peset i Vidal. Doctor en medicina (1875) i ciències físico-químiques (1879), fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica a la Universitat de València.

El seu continuat treball de laboratori li permeté d’avançar en el terreny experimental: demostrà el poder nutritiu de diversos aliments per a malalts, fixà una llista d’aliments fosforats, determinà diversos mètodes per a l’anàlisi d’orina i féu aportacions valuoses al terreny de la farmacologia.

És autor de Resumen de electricidad moderna aplicada a la medicina (1882), Tratado de terapéutica (1894), Química de los seres vivos (1903), així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià.