(Godella, Horta, 2 juliol 1886 – Paterna, Horta, 24 maig 1941)

Metge i polític. El 1910 obtingué la càtedra de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Sevilla, ciutat en la qual dirigí el laboratori bacteriològic municipal. Fou comissionat el 1912 per estudiar a París la vacuna antitífica. El 1916 es féu càrrec de la càtedra de medicina legal de la Universitat de València i de la direcció de l’Institut d’Higiene.

Fou rector de la Universitat de València durant el període republicà, i fou diputat per Izquierda Republicana en les eleccions del 1936. Detingut el 1939, fou condemnat a mort i afusellat.

Entre els seus treballs publicats hi ha: Las autopsias en la Morgue (1908), Tres reacciones nuevas para la anilina (1909), Bosquejo crítico de la hematoquimia legal (1913), Vacunación y revacunación antitíficas (1916) i Aplicaciones del laboratorio a la clínica (1928).

Fou el pare de Vicent Peset i Llorca.