(Gandia, Safor, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor. Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València. Fou tinent d’algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia.

Amic de Joan Francesc de Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses: Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad (1818), escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques (1814) amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798.