(Beneixama, Alt Vinalopó, 20 desembre 1811 – Toledo, Castella, 24 desembre 1891)

Eclesiàstic i cardenal. Ordenat de sacerdot (1836), ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió. Fundà el periòdic “El Eco de la Religión”, que féu una intensa campanya contra els qui volien la llibertat religiosa.

El 1858 fou nomenat bisbe de Conca. Al concili Vaticà I (1870) féu un discurs sobre la infal·libilitat del papa. Senador el 1871, el 1875 fou promogut a arquebisbe de Santiago de Compostel·la, on impulsà la restauració de la basílica i fundà el manicomi de Conjo.

Fet cardenal (1877) per Pius IX, el 1885 fou traslladat a Toledo com a arquebisbe.