(Alfara del Patriarca, Horta, 4 gener 1893 – València, 18 febrer 1967)

Compositor. Estudià al Conservatori de València (1914-18) i després a París amb Charles Köchlin (1824-26). Dirigí les bandes de Montcada i de Llíria. L’any 1952 fou nomenat director del Conservatori de València, membre del Consejo Nacional de Educación Musical (1959), president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València.

L’evolució de la seva obra el dugué, des d’uns inicis propers al folklorisme, vers l’impressionisme i l’atonalitat.

Amb Gongoriana (1927) i Atardecer (1945) guanyà dues vegades el premi Nacional de Música. És autor de dues simfonies (1939, 1944), de Concierto levantino, per a guitarra i orquestra (1947), Salmantinas, per a piano i orquestra (1950), l’obra coral Cançó d’hivern (1959), dos ballets Lliri blau (1938) i Sino (1939), les operetes Beniflors (1920) i Maror (1956), òpera amb llibret de Francesc Xavier Casp, i la Tetralogia del goig, del dolor, de l’amor i de l’humor (1960).

En el camp folklòric dirigí “Cuadernos de música folklórica valenciana”, i publicà Elementos folklóricos de la música valenciana (1925) i Canciones de la provincia de Alicante (1954).