(Ossona, Itàlia, 1440 – València, 1518)

(dit el Vell)  Pintor. Actiu entre el 1476 i el 1484. Assimilà l’estètica flamenca i la combinà amb elements italians i espanyols; alhora que mostrà una forta connexió amb l’art de Van der Weyden, segueix, també l’art italià del segle XV, especialment el desenvolupat a Pàdua.

Se’l pot considerar l’introductor a l’estat espanyol, a través del regne de València, de l’esperit renaixentista que començava a imposar-se arreu.

La seva obra principal, firmada el 1476 és la Crucifixió de l’església de Sant Nicolau de València. Li són atribuïdes la Missa de Sant Règul i, amb menys certesa, la Verge del Cavaller de Montesa.

El seu fill i deixeble fou Roderic (II) d’Osona.