(València, 1673 – 1748)

Escriptor. Fill del poeta Josep Ortí i Moles, a qui succeí el 1687 com a escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls. Austriacista, el 1705 fou nomenat secretari de la diputació de València, càrrec que fou retirat al seu oncle filipista.

El 1707, com a tal, arran de la rendició de la ciutat a Felip IV, redactà una crida a la restauració dels furs, motiu pel qual fou empresonat a la torre de Serrans i transferit dos dies més tard a la ciutadella de Pamplona. Tanmateix, el 1711 escriví unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa. El 1722 fou nomenat un dels clavaris de les cases de Sant Gregori de dones repenedides.

Publicà una gran quantitat d’obres, entre les quals una Vida, virtudes, milagros y festivos cultos de Santo Tomás de Villanueva (1731), las Fiestas amb motiu del cinquè centenari de la Conquesta (1740), una Relación puntual de las fiestas, per la proclamació de Ferran VI (1746), poemes, molts d’ells musicats com a oratoris i cantats en les festivitats, i obres pietoses.

Fou el pare de Francesc i de Joaquim Ortí i Figuerola.