(Palma de Mallorca, 1828 – 1907)

Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari –Poesías (1853)- i plàstic.

Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica.

Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic.