(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 setembre 1823 – París, França, 22 febrer 1890)

Escultor. Fill d’un ceramista. Fou autodidacte a la capital francesa. Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments.

Hom considera les seves obres mestres l’estàtua d’Abbé Deguerry (1867), a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció (1887), de l’església de Banyuls de la Marenda. Obtingué la primera medalla d’escultura de l’Exposició de París de 1889.

Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà.