(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)

Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).

Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.

Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682)  Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:

Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699)  Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:

Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:

• Jaume Ballester d’Olesa i Descatllar (Palma de Mallorca, 1738 – 1803)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca (1786). Fou rebesavi de Jaume d’Oleza i d’España i del cosí-segon d’aquest, Josep M. d’Oleza i d’Arredondo.
• Nicolau d’Olesa i Descatllar  (Illes Balears, 1727 – 1792)  Comanador i batlliu de Mallorca.