(l’Havana, Cuba, 30 juny 1811 – València, 10 octubre 1889)

Polític. Anà a València quan tenia 9 anys per decisió del seu oncle Vicent Joaquim Noguera i Climent, hi estudià filosofia i dret i hi fou, després, catedràtic. Romangué un quant temps a Madrid, on féu amistat amb Donoso Cortés i Jaume Llucià Balmes.

Un cop mort Ferran VII de Borbó, s’exilià. S’entrevistà diverses vegades amb el Pretendent i amb els partidaris d’aquest perquè reconeguessin Isabel II de Borbó. Tornà a València el 1843 i, al cap de dos anys, fou regidor de l’ajuntament. Posteriorment, l’elegiren diputat provincial i diputat a corts, i el 1851, senador.

Secretari del Senat (1867), membre de la Junta revolucionària del cantó valencià (1873), el 1875 fou designat president de la diputació provincial i, el 1877, senador vitalici.