(Alboraia, Horta, 1788 – País Valencià, 1846)

Religiós i escriptor dominicà. Fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València. Desterrat a França durant la guerra del Francès.

Va escriure unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes, així com Historia de la provincia de Aragón. Orden de Predicadores, desde el año 1808 hasta el de 1818 (en col·laboració amb Marià Rais), Una larga historia sobre el fingido cardenal de Borbón i l’aplec Proclamas, discursos y poesías patrióticas, publicades a la premsa valenciana.

En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de l’especier (1817), El comte d’Urgell (1843), etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions.