(València, 26 juny 1700 – 21 novembre 1771)

Militar i funcionari. Combaté contra els francesos en 1719-20, més tard lluità a Ceuta (1721) i al setge de Gibraltar (1727).

Prengué part a les campanyes d’Itàlia de la guerra de Successió de Polònia i Àustria, fins que, el 1745, fou nomenat governador de Badajoz; rellevat del càrrec (1754), ocupà la capitania general d’Aragó, i el 1760 fou nomenat virrei de Nova Espanya. Mentre ocupà aquest càrrec hagué de reprimir les constants revoltes indígenes.

Quan Espanya va entrar a la guerra dels Set Anys, posà el país en peu de guerra, perquè hom temia un atac britànic, que no tingué lloc. Després de la pau (1763), fou iniciada al virregnat una reforma de l’exèrcit que, d’eventual i constituït per milícies, esdevingué un cos colonial permanent, la qual cosa ocasionà dures batalles entre Cruïlles i el comissionat reial per a aquesta reforma, Joan Villalba.

S’hi afegí, a més, l’arribada del visitador, Gálvez (1765), encarregat de comprovar les acusacions de malversació fetes contra Cruïlles. Totes aquestes mesures produïren un fort malestar, que es traduí en múltiples alçaments.

Finalment, el virrei fou rellevat del càrrec (1766), que ocupà el marquès de Croix, i fou sotmès a un judici de residència, en el qual fou absolt (1768).