(València, Horta)

Barri de la ciutat, dins l’antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret. Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta.

El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet (imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem), existent ja al segle XIV. El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera.

Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València. L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb frescs de Lluís Planes.

L’arquebisbe Simón López hi féu edificar al costat un col·legi de sacerdots de Sant Vicenç de Paül, però les obres s’interromperen el 1831, i el 1834 esdevingué caserna. Posteriorment fou convertit en presó, i actualment hi ha el Museu Faller.