(Madrid, 30 octubre 1644 – 11 novembre 1713)

Polític i noble. Duc de Montalto i de Sivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya. Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa. Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda.

Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange (1673-74). Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies (1693) i del d’Aragó (1695-98).

Exiliat per desavinences amb la reina (1697), a la mort de Carles II (1700) retornà a la cort i fou membre de la junta de regència.

Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà els marquesats de Los Vélez, Martorell i Molina i les baronies de Castellvell de Rosanes i de Molins de Rei, i foren els pares de:

Caterina de Montcada-Aragó-Peralta-Luna y Fajardo (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1727)  Fou la darrera representant del brancó dels comtes d’Adernó. Aportà els seus béns (excepte els que es perderen en plet amb el representant del subbrancó de San Giovanni) a la seva descendència i del seu segon marit, José Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo.