(Fonts, Aragó, 7 abril 1822 – 22 octubre 1907)

Jurista i escriptor. Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí. Fou autor de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès.

Publicà també Historia de la villa ciudad de Tamarite… (1876), Historia de Ribagorza… (1878-80), Biblioteca de escritores ribagorzanos… (1884), Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell (1871).