(Alcoi, Alcoià, 21 setembre 1847 – Leganés, Madrid, 10 agost 1894)

Militar. Fill de Remigi Moltó i Díaz Berrio. Serví a les Filipines (1860-66) i a Cuba (1869-70), d’on tornà amb el grau de comandant.

Fou notable la seva actuació a la tercera guerra carlina, greument ferit a Macheco, li fou concedida la creu de Sant Ferran de segona classe. Tornà a Cuba i el 1888 fou ascendit a coronel i, el 1891, a general de divisió.