(Escalante, Castella, 1683 – València, 1757)

Arquitecte. Establert d’infant a València, es formà amb el seu oncle Joan Baptista Pérez i Castiel.

Obres seves són les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa, de Campanar i l’edifici de Sant Pius V, a València, l’església de Xelva i la reforma de la de Sant Nicolau de Requena.

El seu fill i deixeble fou:

Joan Baptista Mínguez (València, 1715 – 1787)  Arquitecte. Es traslladà a Madrid, on col·laborà amb Saccheti en el projecte del Palau Reial. De retorn a València, intervingué en la creació de la Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué tinent director d’arquitectura (1768) i director honorari (1775). Participà en el projecte de la Duana de València.