(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)

Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.

Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).

Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí  (València, 1661 – 1719)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.