(València, 21 agost 1739 – Madrid, 10 maig 1819)

Pintor. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó (1774), però Ferran VII de Borbó el destituí (1815) pel fet d’haver col·laborat amb Josep I.

Excel·leixen els seus frescs del Palau Reial de Madrid, els del Pardo, els de la Casa del Labrador d’Aranjuez i les voltes de la Col·legiata de la Granja. Els seus retrats més importants són Carles III i La infanta Carlota Joaquima.

Pintor acadèmic, de dibuix correcte i color fred i suau, Maella representa la crisi estètica de la pintura espanyola de final del segle XVIII, que incorpora elements del rococó i el neoclassicisme amb poca convicció plàstica.