(València, 1803 – 23 setembre 1896)

Metge. Es destacà a València durant l’epidèmia de còlera de 1834. Distingit per la seva abnegació, refusà honors i condecoracions pel dolor que li produí la tràgica mort del seu germà Felip.

Fou un dels fundadors a València de l’Institut Mèdic i de l’Acadèmia de Medicina, on hi presentà diversos treballs remarcables. Pertanyia a d’altres corporacions doctes.

El seu germà fou Felip López i Català  (València, 1781 – 1835)  Religiós de l’orde dels mínims. Participà a la defensa de València contra els napoleònics, i s’hi distingí. Fou afusellat per elements populars, amb altres religiosos, durant els disturbis anti-eclesiàstics de l’any 1835.