(la Vall de Laguar, Marina Alta)

Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.

El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km² i té uns recursos eventuals d’11 hm³; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.

L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.