(Illes Balears, 1906)

Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals –A Horaci i Calma (traducció de l’obra XVI del llibre II d’Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906.

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa -seguint els exemples de Manuel de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres).

L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any).

Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país.