(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.