(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)

Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.

Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.

Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.