(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)

Moneda d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent. Aquesta moneda era de valor d’un sou i mig, o sigui divuit diners, d’on li ve el nom.

La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1394, en temps del rei Joan I el Caçador.

Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.