(València, segle XVI – Madrid, 9 abril 1609)

Poeta. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja. Fou comanador de Montesa des del 1577.

Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Gaspar Mercader (El Prado de Valencia, 1600) i per Bernat Català de Valeriola (Justas poéticas, 1602).

De la seva muller Juana Brizuela (que li sobrevisqué fins el 1649) tingué nou fills, dels quals es destacaren el vice-canceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela.