(Andorra, 11 febrer 1419 – )

Cambra parlamentària. Successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.

Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys. Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apel·lacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls.

Li pertocava de nomenar els càrrecs oficials dels mateix consell, sancionar les infraccions dels reglaments i arbitrar els recursos presentats pels particulars. També pertanyia al Consell de declarar l’obertura i la clausura del Tribunal de Corts i de convocar, en casos excepcionals, l’assemblea magna.

El decret dels coprínceps del 1981 inicià un procés de reformes encaminades a convertir el Consell en una assemblea parlamentària amb competències legislatives i de control, que culminà el 1993 amb l’aprovació de la Constitució.

La seu és -com ho fou tradicionalment en l’antic sistema- a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella.