(Perpinyà, Rosselló)

Poble, a l’est de la ciutat, a la dreta de la Tet.

És l’emplaçament de l’antigua ciutat ibero-llatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals. Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum (o Castellum) Rossilio (927), del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990.

Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del segle XI. Al darrer quart del segle XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a Andreu de Fenollet (segona meitat del segle XIV), a les famílies Perapertusa (fi del segle XIV), dels Vivers (1466) i Canta (segle XVI).

De l’antic castell només es conserva una gran torre rodona del segle XIII, prop de l’antiga església romànica (segles XI i XII) de dues naus, dedicada a santa Maria i a sant Pere.