(País Valencià, segle XV – 1509)

Escriptor. Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís. El 1473 lluità al Rosselló contra els francesos, on es reuní, junt amb altres nobles, amb l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, i avançà sobre Perpinyà, on era assetjat Joan II el Sense Fe, i obligà els francesos a retirar-se.

És autor d’una breu obra al·legòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuacions, vicis e formes d’amor, escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496. Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval. Alguns aspectes d’aquesta obra reapareixen, en un estil molt diferent, en una altra obra seva publicada al Cancionero General (1511) d’Hernando del Castillo, on també són incloses unes altres quatre poesies castellanes seves. Sembla que fou el primer baró de Toga.