(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)

Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.

És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.

Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.